Transició energètica i mobilitat urbana

LLUÍS ALEGRE I Director de l’àrea de mobilitat de l’Autoritat de Transport Metropolità de Barcelona


Entre els reptes més urgents que afronten les ciutats hi ha la lluita contra el canvi climàtic, la millora de la qualitat de l’aire i la transició energètica cap a l’ús d’energies netes. La relació entre mobilitat de vehicles motoritzats i aquests tres vectors ambientals ha estat analitzada els darrers anys d’una manera força extensa en plans de mobilitat, plans ambientals i fins i tot en estudis de salut.



Principals desplaçaments intercomarcals al SIMMB


Els reptes ambientals de la mobilitat


Entre els reptes més urgents que afronten les ciutats hi ha la lluita contra el canvi climàtic, la millora de la qualitat de l’aire i la transició energètica cap a l’ús d’energies netes. La relació entre mobilitat de vehicles motoritzats i aquests tres vectors ambientals ha estat analitzada els darrers anys d’una manera força extensa en plans de mobilitat, plans ambientals i fins i tot en estudis de salut. La transició energètica juga sens dubte un paper clau en l’àmbit urbà, doncs es tracta, no tan sols de canviar la font, sinó també d’utilitzar l’energia d’una manera més eficient i minimitzar el seu consum, sobretot quan es tracta de mobilitat. A l’energia hi intervenen elements com la font - generació, la infraestructura de transport, el seu emmagatzematge, els punts de proveïment i els vehicles i el seu ús, que dificulten la capacitat de les ciutats per fer una transició energètica ràpida quan es tracta de la mobilitat urbana. L’èxit de la transició rau en que tots els agents que hi tenen una responsabilitat hi participin d’un manera integrada i solidària.


La mobilitat a les regions metropolitanes i grans ciutats europees té el seu punt de major generació de desplaçaments a les ciutats. Dins de les ciutats i cap a elles i des d’elles es desplacen cada dia milions de persones amb vehicles privats o en transport públic, impulsats en la seva majoria amb motor d’explosió, que genera així una mobilitat intensiva en consum energètic, emissions de contaminants nocives per a la salut humana i gasos amb efecte d’hivernacle, fet que disminueix la qualitat de vida de les persones que s’hi veuen afectades, tant en l’àmbit urbà com l’interurbà.

Per garantir una mobilitat lliure eficient, neta i el més saludable possible cal reduir la circulació dels vehicles amb motor de combustió tot aplicant diferents estratègies, com afavorir la transició tecnològica cap al motor elèctric i altres fonts d’energia netes, incrementar l’ocupació mitjana dels vehicles, restricció de la circulació dels vehicles més contaminants i, sobretot, potenciar el canvi modal en favor de la marxa a peu, la bicicleta i el transport públic.


A l’àmbit del sistema integrat de mobilitat metropolitana de Barcelona (SIMMB) cada dia feiner és produeixen 18,96 milions de desplaçaments de persones dels quals prop del 39,1 % ho fan en vehicle privat i 17,9 % en transport públic. L’altre 43,9 % ho fan a peu o en bicicleta. (font EMEF 2018). D’aquest, molts d’ells es produeixen a les nostres ciutats, sigui per viatges interns o de connexió. Els desplaçaments en vehicle privat en l’àmbit urbà, interns i de connexió, l’any 2017, generaven 7,4 milions veh.km de turismes i motocicletes i 92,7 mil veh.km en autobús i autocar. A aquesta mobilitat de les persones cal afegir 4,2 milions de veh.km de vehicles de mercaderies, sobretot furgonetes. Aquesta mobilitat consumeix 838 mil tones equivalents de petroli majoritàriament de combustibles fòssils i emet 2,58 milions de t de CO2, 731 t de partícules PM10 i 8,1 mil t de NOx. (Font pdM 2020-2025, ATM de Barcelona)


La planificació de la mobilitat, element essencial per a la transició energètica


Els ajuntaments, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Autoritat del transport metropolità de Barcelona (ATM) són les institucions amb la responsabilitat de planificar la mobilitat en el seu àmbit, fent plans que actuen d’una manera sinèrgica de cara a accelerar la transició energètica en les nostres poblacions.


L’ATM és la institució encarregada de redactar el Pla director de mobilitat de l’àmbit SIMMB (pdM). El pdM integra tots els modes de transport, el passatge i les mercaderies en el seu plantejament estratègic. El Pla vol fomentar els desplaçaments dels modes no motoritzats i en transport públic, d’acord amb els principis i objectius que emanen de la Llei catalana de la mobilitat.


El nou pdM 2020-2025, aprovat durant al juliol de 2020, està alineat, com no pot ser d’una altra manera, amb els objectius establerts per la Unió Europea d’assolir una reducció del 60% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per l’any 2050, així com la descarbonització complerta del sector de transports establerta en l’Acord climàtic de Paris de 2015 (COP21) per aquell mateix any. El pdM inclou diverses mesures relatives a l’impuls del vehicle elèctric, molt en sintonia amb el recent Pla estratègic per al desplegament d'infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC).


La transició energètica de la flota de vehicles de combustió interna a vehicles d’energies alternatives pretén reemplaçar l’ús de dièsel i gasolina per energies alternatives menys contaminants. Per arribar a un parc compost majoritàriament per vehicles elèctrics cal actuar en diversos fronts, i planificar molt bé la transició, que en alguns casos pot passar temporalment per energies alternatives no tan netes com poden ser el GLP, GNV o els vehicles híbrids. Òbviament, l’electrificació del transport ha d’anar indissociablement acompanyada de la descarbonització de la producció elèctrica.

Per arribar a un parc compost majoritàriament per vehicles elèctrics cal actuar en diversos fronts, i planificar molt bé la transició.

L’electrificació de la flota de vehicles, que en cap cas ha de substituir les polítiques prioritàries de mobilitat de foment dels modes actius i el transport públic, encaixa perfectament amb la descarbonització de la mobilitat, la millora de la qualitat de l’aire a les ciutats i la millora de l’eficiència energètica. Si analitzem l’evolució del parc de turismes elèctrics en l’àmbit del SIMMB, l’any 2017 eren 1.754 vehicles, menys d’un 0,1 % del total. Aquest número indica que cal fer un gran esforç per a què els compradors optin per aquesta tecnologia. Sens dubte la planificació de la mobilitat té un rol fonamental per accelerar aquesta transició, que amb la declaració de l'emergència climàtica realitzada pel govern de Catalunya l’any 2019, es converteix en una acció urgent en les nostres ciutats.


Accions que accelerin la transició energètica


El foment de vehicles més eficients i amb combustibles poc contaminants entre la ciutadania s’està impulsant amb ajudes a l’adquisició de vehicles, bonificacions d’impostos i peatges, reducció del preu de les zones d’estacionament regulat, que van acompanyades de la possibilitat de circular per carrils bus-VAO o aparcar i circular per zones protegides. Aquest objectiu es veu, a més, accelerat amb l’impuls de flotes públiques de taxis, vehicles de les administracions i vehicles de serveis públics i flotes privades que, per la seva presència en la via pública, serveixen com element exemplaritzant molt necessari de cara a conscienciar la població. Les administracions públiques poden incorporar aquesta demanda en els plecs tècnics per a l’adquisició de les seves flotes o mitjançant el reconeixement del compromís d’una empresa com fa el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, que consisteix en un sistema d’etiquetatge ecològic que certifica que la flota de vehicles compleix amb uns criteris ambientals prèviament establerts.


En el cas del vehicle elèctric, en l’àmbit urbà, el gran repte és la xarxa de punts de recàrrega, sobretot la nocturna, per sobre l’autonomia del vehicle. La transformació dels aparcaments actuals dels edificis de propietat horitzontal en espais de subministrament d’energia, mentre el vehicle estaciona, exigeix que l’administració crei les eines que realment facilitin la instal·lació de les infraestructures de recàrrega.


Punt de recàrrega i estació de Bicing amb bicis elèctriques

L’aposta decidida per dotar d’infraestructures de càrrega en el carrer ha d’estar motivada, sobretot, per l’impuls, en una primera etapa, del vehicle elèctric i per disminuir el temor inicial dels ciutadans de quedar-se sense combustible durant el viatge, però amb el temps aquests punts hauran d’anar desapareixent amb l’excepció d’aquells barris on la dotació d’aparcaments fora de la via pública sigui clarament deficitari, on caldrà aplicar estratègies particularitzades en cada cas. Cal anar creant un pla d’electrolineres en les nostres ciutats, espais en sol privat on hi hagi infraestructures de càrrega ràpida, que permetin alliberar el sòl públic urbà de punts de recàrrega i dedicar aquest sol als modes actius i el transport públic.


Les administracions, a més, dins del seu camp d’accions de promoure polítiques que impulsin l’electrificació de la flota de vehicles, també han d’aprofitar els instruments urbanístics, com el decret 344/2006, d’avaluació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, per exigir la implantació de les infraestructures elèctriques per a vehicles en els nous sectors de planejament i han de promoure l’electrificació de flotes públiques i privades, i en especial l’electrificació del sistema de transport públic.


El transport públic, element essencial per millorar la qualitat de vida de les ciutats


El transport públic garanteix el dret a l’accessibilitat universal i al treball de les persones al marge de quin sigui el seu estatus social i del lloc on visquin, per la qual cosa és un element fonamental del benestar de la nostra societat. Però també és una eina essencial per reduir els impactes ambientals de la mobilitat, col·laborar en tenir entorns urbans més saludables i, en conseqüència, millorar la qualitat de vida dels habitants de les nostres ciutats. Així doncs, si un viatge no es pot fer a peu o en bicicleta, cal possibilitar que es pugui fer en transport públic, perquè té uns clars avantatges respecte als vehicles privats.


El repte d’electrificar el transport públic de superfície


El transport públic ha exercit sempre un lideratge en la transformació del parc de vehicles. Així, ja fa anys que les flotes d’autobusos incorporen vehicles híbrids i amb gas. Ara bé, a Europa, s’ha arribat al consens que en àmbit urbà la millor alternativa energètica pels autobusos és la seva electrificació. A més aquest canvi serà un factor clau per accelerar l’electrificació dels vehicles privats.



Autobús de TMB amb càrrega de pantògraf

L’electrificació de la flota d’autobusos suposa un repte d’enorme magnitud pel sector del transport. D’una banda, perquè cal una inversió inicial elevada en infraestructura elèctrica; i de l’altra, perquè la fabricació d’autobusos elèctrics encara no està generalitzada i els vehicles són més cars que els dièsels o els híbrids convencionals. També, cal afegir, que les línies d’autobús amb càrrega d’oportunitat, perden flexibilitat en haver d’existir punts fixes on cal fer la recàrrega del vehicle mentre presten el servei. La solució més habitual per a aquests punts de recàrrega és la incorporació d’un pantògraf que carrega l’energia per la part superior.


Per fer-nos una idea de la magnitud que representa aquest canvi, a l’àmbit del SIMMB hi ha més de 645 línies d’autobusos urbans i interurbans, un 60 % d’aquestes línies podrien ser electrificades la propera dècada que s’estima farien un consum anual d’energia elèctrica de 217 Milions kwh.


L’electrificació del sistema de transports públic és sens dubte un pilar de la transició energètica a les nostres ciutats, que ens ha de permetre, juntament amb les altres accions explicades en aquest article de planificació de la mobilitat, poder viure, en un futur, en ciutats amb un sistema de mobilitat que assoleixi l’objectiu d’emissions zero de carboni i contaminants.