MANEL TORRENT I Enginyer industrial per l'ETSEIB. Executive MBA per la EOI
La mobilitat elèctrica progressa adequadament, ha vingut per a quedar-se i és un dels elements essencials d’aquesta transició energètica necessària cap a un sistema descarbonitzat.
A Catalunya 2 de cada 100 nous turismes, són elèctrics
La mobilitat elèctrica progressa adequadament, ha vingut per a quedar-se i és un dels elements essencials d’aquesta transició energètica necessària cap a un sistema descarbonitzat.
Més de 15.000 vehicles elèctrics, turismes i motocicletes, ja es mouen per les carreteres catalanes. Segons les darreres dades de que disposem a l’Institut Català d’Energia, al primer trimestre d’enguany quasi bé 2 de cada 100 nous turismes matriculats ja eren elèctrics, així com quasi el 10% de les noves matriculacions de motocicletes.
En un país on el 44% del consum energètic és en la mobilitat, molts convindran que el vehicle elèctric, com a element de major eficiència, es desenvolupa, potser encara de forma massa lenta, si més no, en relació a les expectatives que ha generat. Però això sí, evoluciona de forma segura, estable i sobretot, inexorable. Catalunya no arribem als ratis d’implantació dels països més avançats -Escandinàvia, Països Baixos-, però ens apropem a la mitjana europea del 2,5% en vehicles de nova matriculació.
Una oferta en expansió
Molts factors hi contribueixen. Primer de tot, l’oferta. Només cal comparar l’oferta de vehicles elèctrics de fa cinc anys amb l’actual. En la darrera edició d’EXPOELECTRIC a Barcelona, l’octubre del 2018, més de 50 empreses varen evidenciar l’amplitud de l’oferta. De forma especial, tots els grans fabricants, fins i tot algun més reticent, ja disposen d’una àmplia gamma de vehicles elèctrics. I molts d’ells, fugint d’un recent passat convuls pel que fa a les emissions de gasos, anuncien un increment significatiu d’oferta de nous models elèctrics en la propera dècada.
Els fabricants, doncs, compleixen i ho tenen molt clar: el futur de la mobilitat serà elèctric.
Una normativa cada vegada més favorable
Un altre factor que ha evolucionat molt és la pròpia normativa que regula el sector. Seguint l’estela de la normativa europea, que intenta marcar els objectius i línies de treball per arribar el 2050 a un futur energètic descarbonitzat, molts països estan fent els deures. A Catalunya vàrem ser capdavanters i ja al 2015 es va aprovar una modificació del codi civil per facilitar la instal·lació de punts de recàrrega en aparcaments comunitaris, precisant únicament una comunicació prèvia i no havent d’obtenir l’aprovació de la majoria dels veïns.
En la línia de facilitar la recàrrega dels vehicles, cal esmentar també el decret llei 15/2018 que va eliminar la figura del gestor de recàrrega, de forma que ara, qualsevol empresa (un centre comercial, per exemple) pot instal·lar i gestionar punts de recàrrega i així oferir un servei més als seus clients.
I cal no oblidar que en la revisió del Código Técnico de la Edificación, en la línia de les exigències europees, l’esborrany actual de la normativa estableix que els nous edificis i els que siguin sotmesos a rehabilitació hauran d’instal·lar com a mínim un punt de recàrrega per cada deu places d’aparcament.
Donar confiança a l’usuari actual i futur de la mobilitat elèctrica
Facilitar la recàrrega és un element essencial per a donar confiança a l’usuari del vehicle elèctric. És per això que enguany, amb el suport de la Taula de recàrrega del vehicle elèctric (com a organisme de participació del sector) i amb l’impuls de l’Institut Català d’Energia es completarà la Xarxa d’estacions de recàrrega ràpida de Catalunya. Un total de més de 120 estacions –la majoria públiques- distribuïdes arreu del nostre país, de forma que cap punt de Catalunya sigui a més de 30km d’una estació ràpida. I amb l’objectiu de facilitar la seva localització als usuaris de vehicle elèctric que necessiten una recarrega quan estan en trajecte, aquesta xarxa de recàrrega i la de les estacions semiràpides està disponible per consulta sobre emplaçament i disponibilitat en el visor habilitat a la pàgina web del mateix Institut Català d’Energia.
“La Xarxa d’estacions de recàrrega ràpida de Catalunya –més de 120 estacions, la majoria públiques– distribuïdes de forma que cap punt de Catalunya sigui a més de 30km d’una estació ràpida.”
La col·laboració amb la Federació de Gremis d’Instal·ladors per formar als seus professionals per la posta en marxa de punts de recàrrega i el treball amb els ajuntaments i entitats de l’administració local per possibilitar la recàrrega del vehicle en qualsevol de les estacions disponibles sense importar quina és l’administració local que el gestiona, completa aquest panorama.
Una nova fase del desenvolupament del vehicle elèctric
Ara que ja s’han posat les bases sòlides de la mobilitat elèctrica, cal entrar en una segona etapa de desenvolupament accelerat. A part de la consolidació de l’oferta, de la millora normativa, de les línies de subvenció a la compra de vehicles i a les instal·lacions de recàrrega i de la creació de confiança en els futurs usuaris de vehicles elèctrics, diversos elements nous entren en joc.
D’un costat, sembla clar que les més que possibles restriccions a l’entrada dels vehicles de combustió al centre de les ciutats, per a permetre la millora de la qualitat de l’aire urbà, enfocaran els ulls dels ciutadans cap als vehicles no contaminants. Aquest és un element de reflexió en els propers anys, així com també ho ha de ser, en l’àmbit urbà, el debat sobre la congestió i l’ocupació de l’espai públic. La substitució dels vehicles de combustió per d’altres elèctrics produirà, sense dubte, una reducció de les emissions, però no alleugerirà el problema de la massificació. Els models de vehicle compartit han d’anar, doncs, de la mà de l’electrificació de la mobilitat.
El futur ja és al present: integrar generació i recàrrega
Una altra línia de treball per als propers anys és la integració de les tecnologies de recàrrega, generació i emmagatzematge. Una crítica habitual al vehicle elèctric és que, tot i que no té emissions mentre circula, l’energia elèctrica que el mou ha estat produïda en una central de generació convencional, on sí que s’han produït aquestes emissions. També cal dir que aquestes emissions resultants de la generació elèctrica, a diferencia de les que produeix la mobilitat, estan subjectes al mercat de drets d’emissió.
En qualsevol cas, la solució és d’enunciat fàcil, però d’implantació més laboriosa. Si generem energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovable, evitarem també les emissions en origen. I si aquesta generació la fem de quilòmetre 0, és a dir en el mateix lloc (habitatge, empresa) on el vehicle elèctric recarrega, millor que millor.
La integració d’aquesta generació d’energia amb la recàrrega de la bateria del vehicle, sumant també la possibilitat de que l’edifici disposi d’altres bateries elèctriques per acumular energia, és una idea que les empreses del sector ja estan desenvolupant a partir del disseny de tecnologia innovadora en control, comunicació i digitalització de l’energia. Tot això requerirà nous desenvolupaments normatius. L’objectiu és la gestió de l’energia que permeti totes les possibilitats: generar per recarregar la bateria del cotxe o, al contrari, utilitzar l’energia acumulada per al subministrament dels consums de l’edifici. O també, perquè no en el proper futur, gestionar l’energia per a poder compartir o vendre els excedents. Probablement el vehicle del futur tindrà una doble titularitat: per un costat l’usuari que l’utilitzarà per a desplaçar-se i per l’altre, la nova figura de l’agregador de demanda que, amb l’autorització de l’usuari, gestionarà la recàrrega i descàrrega de bateria quan el vehicle estigui estacionat.
“El vehicle serà eina de desplaçament i eina de gestió de demanda.”
El vehicle serà dons eina de desplaçament i eina de gestió de demanda. Aquí no només el vehicle jugarà un paper important també el sistema de recàrrega que necessàriament serà cada cop més intel·ligent però sobretot aquests nous models de negoci que la transició energètica portarà en l’àmbit del vehicle elèctric.
El rol d’un nou vector energètic: l’hidrogen?
I, per finalitzar aquest ràpid repàs als reptes de la mobilitat elèctrica del futur, caldrà establir també el paper de l’hidrogen com a possible font d’energia per a la recàrrega dels vehicles. L’hidrogen es pot generar a partir dels excedents d’energies renovables, es pot emmagatzemar i ser utilitzat en la mobilitat amb piles de combustible. Caldrà estar amatents a aquesta font d’energia i veure si es pot consolidar per a vehicles pesants, com ara apunta la prospectiva, o el seu ús es pot estendre a tot el sector.