La Zona de Baixes Emissions rondes de BCN

CARLES CONILL I Director de Serveis de Mobilitat Sostenible AMB


Al territori metropolità de Barcelona es realitzen cada dia 10 milions de desplaçaments. Set de cada deu desplaçaments amb els modes de transport més sostenibles (a peu, en bicicleta i en transport públic).



Al territori metropolità de Barcelona es realitzen cada dia 10 milions de desplaçaments. Set de cada deu desplaçaments amb els modes de transport més sostenibles (a peu, en bicicleta i en transport públic). Però l'impuls de la reactivació econòmica pressiona, de nou, el nostre sistema de mobilitat. La mobilitat sostenible presenta un creixement constant, el transport públic continua creixent- per setè any consecutiu- i està en records històrics (durant el 2019 va créixer un 3% i ja supera els mil milions de viatges al conjunt del sistema tarifari integrat i l’ús de la mobilitat activa –a peu o en bicicleta- també segueix una tendència alcista. Tanmateix, el bon comportament de la mobilitat sostenible, contrasta amb la pressió de la reactivació econòmica que recau sobre el vehicle privat. Durant el 2019 es va incrementar el transit de vehicles entre un 0,2%, als accessos a Barcelona i un 3,4%, als peatges a l’ombra. No ajuda tampoc el fort augment del comerç electrònic, incrementat amb la pandèmia, que incideix sobre el sistema de distribució urbana d'última milla, augmentant el nombre de vehicles comercials a les nostres ciutats. D’aquesta manera, durant el 2019, el transit de vehicles pesants es va incrementar per sobre del 20% a les vies de peatge. En definitiva, amb aquestes tendències no es milloren els indicadors d’emissions d’efecte hivernacle, de qualitat de l'aire, soroll, ocupació de l'espai o accidentalitat a les nostres ciutats.

“El bon comportament de la mobilitat sostenible, contrasta amb la pressió de la reactivació econòmica que recau sobre el vehicle privat.

S’ha comprovat que la influencia del transport i la mobilitat sobre la contaminació atmosfèrica és més del 50% a nivell de l’àmbit de zona protecció especial de l’ambient atmosfèric, declarada per la Generalitat de Catalunya, però puja fins al 70 o el 80% en les zones més denses de la conurbació de Barcelona. D’aquesta manera el 70% de la població de Barcelona està exposada a nivells superiors als establerts en els òxids de nitrogen NO2 (tant els límits de la UE com els de l’informe de l’OMS). En el cas del material en partícules, el 98% de la població pot estar exposada a un nivell superior al que estableix l’informe de l’OMS. Dels múltiples estudis amb els que la comunitat científica ens alerta dels danys que provoca la mala qualitat de l’aire, en podem inferir que la mala qualitat de l’aire ens escurça la vida 2,2 anys a tots i cadascun de nosaltres i el que encara és pitjor, contribueix de forma clara a empitjorar la qualitat de vida a través de l’efecte multiplicador de les malalties cròniques atribuïdes directament a la contaminació com malalties cardiovasculars, respiratòries i el càncer.


Una part important d’aquests contaminants tenen l’origen en l’elevat volum de trànsit urbà, que arriba a gairebé 6.000 cotxes per km2; una xifra que, afegint trànsit de motos, multiplica la densitat de trànsit de Madrid per tres i la de trànsit de Londres per cinc. Diàriament, més d’un milió de vehicles circulen per les carreteres d’accés a Barcelona; gairebé 800.000 vehicles a les principals carreteres de la ciutat i gairebé 270.000 a l’entorn més proper a Barcelona. Tenint en compte l’elevada densitat, el volum d’emissions generades al territori i les condicions orogràfiques i climàtiques, per revertir la problemàtica ambiental, calen mesures de caire estructural per millora la qualitat de l’aire i per avançar en la descarbonització. Més concretament, el transport i la mobilitat ja és el principal focus d’emissions de CO2. Sí bé la industria, els serveis i el sector domèstic han anat reduint, progressivament, la contribució a l’escalfament global, el transport i la mobilitat han incrementat les emissions de CO2, en termes de canvi climàtic, i la mobilitat ja representa més del 30% del total d’emissions.

L’emergència climàtica i la contaminació atmosfèrica són dues cares de la mateixa moneda

L’emergència climàtica i la contaminació atmosfèrica son dues cares de la mateixa moneda. A l’àrea metropolitana de Barcelona, els elevats nivells de contaminació suposen una gravíssima problemàtica de salut pública. Les enquestes ens indiquen que en aquest territori, més del 97% de la població afirma que la contaminació esdevé un problema important.


Davant d'aquesta situació, convé redoblar els esforços per aconseguir la transició cap a un model de mobilitat sostenible, que serà una de les principals palanques de transformació social i econòmica. Aquesta transició és clau per avançar cap a un model de mobilitat socialment inclusiu i cohesionadora, ambientalment respectuós amb la salut del nostres conciutadans, catalitzador de la transició energètica i de la lluita enfront el canvi climàtic i, sobretot, econòmicament revulsiu del creixement del nostre teixit productiu.


Aquestes són les parets mestres de la transició cap a la mobilitat sostenible que és tan urgent com necessària:

  • •En termes socials, perquè la mobilitat és la quarta pota de les societats anomenades del benestar, la que dóna accés a les la resta de pilar bàsics de l’estat del benestar (salut, educació, serveis socials etc). Una metròpolis que no garanteix la mobilitat als seus habitants està permetent una distribució desigual de les oportunitats que tenen els ciutadans i ciutadanes per accedir als serveis bàsics, als hospitals, als centres educatius, a la feina o al comerç. És per això que els avenços cap a una mobilitat sostenible són una eina de cohesió social.

  • •En termes econòmics, perquè el cost que han d’assumir els agents empresarials i socials en el transport de persones i mercaderies forma part del seu compte de resultats. En un entorn cada vegada més globalitzat, la competitivitat de la nostra metròpolis passa una mobilitat planificada, intel·ligent i eficaç que garanteixi el desplaçament eficient de persones i mercaderies. Aquest fenomen és extremadament rellevant a l’Àrea Metropolitana de Barcelona és un territori de 636 km2 a on vivim 3,2 milions de persones, el 42 per cent de la població de Catalunya. I és en aquest territori on es genera aproximadament la meitat del PIB de tot Catalunya, concentrant l’activitat industrial i les principals infraestructures de comunicació, com les autopistes, el port i l’aeroport. Tot això en un espai molt reduït. És tracta d’una de les metròpolis europees més denses on l’eficiència de la mobilitat és fonamental per assegurar el progrés econòmic..

  • I, en termes mediambientals, perquè el transport és el factor pel que fa a la dependència energètica i el principal focus de contaminació generada a la ciutat metropolitana. Per la qual cosa, la transició cap a la mobilitat sostenible és també el principal vector cap a la transició energètica i un dels pilars per la construcció d’una ciutat més saludable.

Són aquestes, algunes de les dimensions que fan de la mobilitat a l’àrea metropolitana un element fonamental pel benestar i funcionalitat del conjunt i que apunten a la necessitat d’una política de mobilitat i transport integrada, coherent, per al conjunt del territori metropolità.


Ha sigut el món local qui s’ha posat a l’avantguarda de mesures progrés social i econòmic en la lluita contra el canvi climàtic i la millora de la qualitat de l’aire. Cal recordar que el transport és ja el principal sector causant de gasos d’efecte hivernacle i, accelerar el canvi d’hàbits cap a una mobilitat sostenible és tan necessari com imprescindible per tal de construir unes societats compromeses, saludables, competitives i resilients.


Per fer front als reptes plantejats, l’AMB, la institució local supramunicipal Àrea Metropolitana de Barcelona així com els ajuntaments del territori metropolità, han endegat una bateria de mesures, entre les quals es destaca la Zona de Baixes Emissions Rondes de Barcelona que tracta de reduir l'ús de vehicles privats més contaminants.

La ZBE Rondes és similar a mesures que són habituals a Europa, amb més de 200 ciutats que ja les han aplicat, però pionera al Sud d’Europa.

La ZBE Rondes de Barcelona es similar a mesures que són habituals a Europa, amb més de 200 ciutats que ja les han aplicat, però pionera al Sud d’Europa. I gaudeix d’un ampli consens entre totes les administracions implicades: ajuntaments, Generalitat de Catalunya i Estat.


Amb l’entrada en vigor, de forma permanent, des del passat 1 de Gener del 2020, a la ZBE es limita la circulació, de dilluns a divendres, entre les 7.00 i les 20.00h, als vehicles més contaminants, és a dir, els que no disposin d’etiqueta ambiental de la DGT (Zero, Eco, C i B). La ZBE presenta una extensió de més de 95km2 – 20 vegades Madrid Central- engloba tot el terme municipal de Barcelona (excepte Zona Franca Industrial i el barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes), els municipis de Sant Adrià de Besòs i l’Hospitalet de Llobregat i part dels municipis d’Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat. Durant el 2020 s’ha procedit a restringir la circulació dels vehicles sense el distintiu ambiental de la DGT: turismes de gasolina anteriors a Euro 3, habitualment matriculats abans del gener del 2000, dièsels anteriors a Euro 4, habitualment matriculats abans del gener del 2006, i també les motocicletes i els ciclomotors , habitualment, matriculats abans del gener del 2003 (anteriors a la normativa Euro 2). Es va establir una moratòria d’un any per a autocars, furgonetes i camions d’ús professional (N1, N2, N3, M2 i M3) i per vehicles professionals amb rendes baixes. Les sancions per les infraccions a l’àmbit són de 100 a 500 euros.


La pandèmia ha retardat calendaris però la determinació de les administracions implicades en favor de la salut de la ciutadania ha estat ferma. El règim sancionador per cotxes i motos no va començar l’1 d’abril del 2020 com previst, però sí el 15 de setembre del mateix any. I atesa la difícil situació econòmica i social, es van incrementar les moratòries pels vehicles d’ús professional. El 1 d’abril del 2021 s’ha començat el règim sancionador pels vehicles N1, l’1 de juliol ho farà pels N2, N3 i M2, i el 1 de gener del 2021 pels M3.


L’AMB gestiona el Registre metropolità de vehicles estrangers i d’altres vehicles autoritzats a les Zones de Baixes Emissions. El Registre permet l’accés en els següents supòsits:

  • Vehicles dedicats al transport de Persones amb Mobilitat Reduïda (VPMR): afecta a VPMR conductors i transport col·lectiu.

  • Vehicles de les categories M1 i L per a l’activitat professional de persones amb ingressos baixos (disposició transitòria primera)

  • Vehicles de serveis: afecta a vehicles que presten serveis mèdics, serveis funeraris, protecció civil, bombers i policia i cossos i forces de seguretat de l’Estat.

  • Vehicles per a persones amb malalties que els condicionen l’ús del transport públic o que hagin de fer tractaments mèdics periòdicament

  • Autoritzacions d’activitats temporals per vehicles singulars o vehicles amb autorització dels ajuntaments per activitats singulars

  • Vehicles estrangers: afecta a tots els vehicles estrangers per tal de contrastar que compleixin els requisits tecnològics d’accés a la ZBE.

  • Autoritzacions diàries: afecta a tota la tipologia de vehicles que no compleixen els criteris d’accés i que necessitin un accés esporàdic- fins a 10 dies l’any) a dins la ZBE.

El projecte es vertebra a partir de la matriu tecnològica amb la implantació del Registre Metropolità mitjançant la instal·lació, progressiva, d’un sistema de 120 càmeres de lectura de matricules. Per altra banda, la clau de l’èxit en la implantació de la ZBE rau en l’estreta col·laboració administrativa. Arrel d’aquesta coordinació interadministrativa s’ha procedit a instal·lar més de 100 senyals informatius a la xarxa viaria, s’informa permanentment als panells variables i es realitzen campanyes de comunicació conjuntes entre AMB, Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya.


Una vegada consolidada la Zona de Baixes Emissions Rondes de Barcelona, des de l’AMB s’està amb mirada llarga elaborant un full de ruta que consolidi la transició cap a la mobilitat sostenible a l’horitzó 2030, seguint els passos endegats per altres àrees metropolitanes com Amsterdam o Paris. A mode d’exemple, el cas d’Amsterdam proposa un pla d’acció a 2030 on les ZBE és la peça angular, preveient una expansió de la restricció de ZBE en diverses fases, entre les quals destaca que a 2025, a dins de la seva anella només hi podran circular taxis, furgonetes, camions i busos elèctrics. A l’horitzó 2030 tenen previst expandir la ZBE a tota la ciutat i que tots els vehicles (tots vol dir tos: cotxes, motos, furgonetes, camions, autobusos i fins i tot vaixells) hauran de ser elèctrics.


No obstant això, la promoció de la mobilitat sostenible no acaba en aquesta mesura, i en paral·lel a la posada en funcionament de la ZBE, es complementa amb una bateria d'actuacions que estan afavorint una mobilitat més sostenible i de baixes emissions, entre les quals se’n destaca la T-Verda, la Tarifa metropolitana, el desplegament de nous serveis de transport públic, el foment de l’ús de la bicicleta o l’impuls a la mobilitat elèctrica. Aquesta darrera va des de la subvenció de vehicles elèctrics per a les flotes públiques dels ajuntaments i l’increment dels punts de la xarxa publica metropolitana de recàrrega ràpida a la via pública, fins a la subvenció per la compra de bicicletes elèctriques per part de la ciutadania. Totes aquestes accions es reafirmen al Pla Metropolità de Mobilitat Urbana 2019-2024 (PMMU).


En l’horitzó que s’està projectant pel 2030, la descarbonització de la mobilitat a la metròpoli, passa per una xarxa d’autobusos 100% elèctrics i una mobilitat del vehicle privat elèctric, d’ús compartit, connectat, amb conducció assistida o autònoma i alimentat amb energies renovables.


En definitiva, tant les polítiques ja dutes a terme per l’administració metropolitana com les que s’albiraren al PMMU caminen en la direcció de potenciar el canvi de model de mobilitat. Malgrat les resistències al canvi, el full de ruta és avançar de manera inequívoca cap a un territori saludable, pròsper i sostenible.