CARLES CONILL I Director de Serveis de Mobilitat Sostenible AMB
La nova Llei de canvi climàtic i transició energètica ens situa de ple en consonància amb les polítiques empreses al conjunt de la Unió Europea i farà realitat que totes les ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants i a les de més de 20.000 habitants amb problemes de qualitat de l'aire estableixin zones de baixes emissions urbanes. La ZBE Rondes BCN, n’és el model de referència a tot l’Estat.
A l’anterior monogràfic sobre Mobilitat Elèctrica, vaig presentar la ZBE Rondes de Barcelona, com a instrument promogut per l’AMB i els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Esplugues i Cornellà del Llobregat per a la millora de la qualitat de l’aire que respirem a la metròpoli de Barcelona mitjançant restriccions a la circulació dels vehicles més contaminants, el que de retruc afavoreix també l’aparició de vehicles més nets, en particular els elèctrics.
A l’abril del 2023, en una sessió celebrada al Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, vaig poder explicar l’evolució del projecte i els seus primers resultats. Cal dir d’entrada que mentre que al 2017 vàrem iniciar el projecte comptant únicament amb la decisió i voluntat de les administracions implicades, amb posterioritat l’agenda legislativa estatal associada al Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (PRTR), ha significat un reconeixement decisiu, començant per la Llei 7/2021 de canvi climàtic i transició energètica. Aquest text legal impulsa el desplegament de ZBEs a tot l’Estat i la neutralitat climàtica al 2050, amb l'objectiu d'assegurar el compliment, per part d'Espanya, dels objectius de l'Acord de París, millorar la qualitat de l'aire i alhora descarbonitzar l'economia espanyola.
La nova Llei de canvi climàtic i transició energètica ens situa de ple en consonància amb les polítiques empreses al conjunt de la Unió Europea i farà realitat que totes les ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants i a les de més de 20.000 habitants amb problemes de qualitat de l'aire estableixin zones de baixes emissions urbanes. I la ZBE Rondes BCN, n’és el model de referència a tot l’Estat.
I el citat PRTR ha estat en la seva vessant econòmica el pla d’estímul més ambiciós de la historia de la UE. L’acord del Consell preveu 140 mil milions d’euros entre transferències i crèdits fins a 2027. La mobilitat sostenible esdevé el principal vector d’aquest pla amb una inversió prevista superior als 13 mil milions d’euros. I més concretament els ajuts del MITMA als ens locals per afavorir les ZBEs i la digitalització del Transport han suposat 1.500 M de subvenció, més de 200 a l’àrea metropolitana de Barcelona.
En segon lloc, és important destacar que, malgrat la incidència de la pandèmia de la COVID-19 i les seves conseqüències sobre l’economia, la ZBE Rondes (que va iniciar-se l'u de gener del 2020) va completar totalment el seu desplegament a l’estiu del 2022, amb les restriccions a autobusos i vehicles pesants sense etiqueta. Cal també fer un reconeixement a tot el sector de la logística per les negociacions intenses, amb la voluntat comuna d’arribar als acords que permetessin l’anhelada millora de la qualitat de l’aire, sense deixar ningú enrere.
Per aproximar el volum de la mobilitat afectada per les actuals ZBEs metropolitanes (la ZBE Rondes, més les dels municipis de Sant Cugat del Vallès i Sant Joan Despí) afegeixo unes dades del Registre Metropolità d’Exempcions i Vehicles Estrangers, instrument clau de la gestió coordinada i homogènia de les restriccions al territori metropolità de Barcelona:
211.000 usuaris inscrits, amb aproximadament 5.800 registres mensuals.
450 autoritzacions diàries a vehicles sense etiqueta per dia laboral.
108.000 vehicles estrangers registrats.
3.000 trucades mensuals ateses.
Primers resultats
En aquest sentit, sabem que l'Aliança Europea de Salut Pública, en un estudi del mes d'abril del 2021, assenyala que les zones de baixes emissions són les mesures més efectives per reduir la contaminació dels tòxics locals PM10 i NOx però, a més, podem afegir uns primers resultats de la reducció d’emissions a la ZBE Rondes de Barcelona.
Un estudi recent de José Lao, de l’empresa Barcelona Regional (BR), a través de la informació recollida del 2020 al 2022 per les càmeres de gestió i control de la ZBE Rondes de Barcelona, mostra els següents resultats:
Els vehicles més contaminants, que no disposen de distintiu ambiental de la DGT, han passat de ser del 6,5% al 2,1% dels que circulen. Aquests vehicles contaminen 35 vegades més que un vehicle nou. És significatiu (de cara a futurs reptes en el progrés de la millora de la qualitat de l’aire) el fet que, en el mateix període, la presència de vehicles amb etiqueta B (groga) va disminuir un 22%.
Els factors d’emissió de contaminats dels vehicles que han estat circulant durant aquests anys han baixat un 30% pel que fa al NOx, un 11% quant als PM10 i un 36% en referència al BC (Black Carbon).
Si es contempla l'evolució des de l'any 2017, que va ser l’inici de la comunicació pública del projecte de la ZBE Rondes, les reduccions són superiors. Els vehicles sense etiqueta van passar del 20% fins a l’actual 2,1% i la reducció del NOx va superar el 50%.
A això cal afegir un impacte positiu sobre la seguretat vial. La renovació del parc, lligada a les restriccions dels vehicles contaminants, ha fet que l’antiguitat dels vehicles que circulen sigui més baixa que els valors mitjans de l’Estat, amb els beneficis que això comporta per a la sinistralitat. Concretament:
En els darrers 5 anys, període 2017-2021, l'antiguitat del parc a Espanya ha incrementat 1,3 anys, tot passant de 12,2 a 13,5 anys.
En canvi, l'antiguitat del parc a Barcelona durant el mateix període només ha incrementat 6 dècimes, tot passant de 10,6 a 11,2.
A més, la restricció de la circulació ha provocat que l'antiguitat mitjana dels vehicles en circulació a la ZBE hagi passat de 7,9 anys el 2017 a 6,9 anys el 2021.
Per últim, la implantació de ZBE ha evitat al voltant de 125 morts anuals, un 0,8% de la mortalitat total respecte el 2017. Recordem aquí que la preservació de la salut és el principal objectiu de totes aquestes mesures de mobilitat.
Des d’una perspectiva social, cal afegir que en una enquesta Omnibus feta per GESOP per a l’AMB, es mostren els següents resultats:
La majoria d’enquestats estan d’acord amb que la contaminació és un problema a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Gairebé el 45% afirma haver canviat algun hàbit per reduir la contaminació.
El 80% es mostra d’acord en què es facin restriccions de circulació als vehicles més contaminants (sense etiqueta ambiental).
El 70% valora positivament la mesura de les restriccions de trànsit a la ZBE.
A nivell de país, l’OMNIBUS CEO encarregada per la Generalitat el 2023 treu la següent conclusió:
L’establiment de zones de baixes emissions amb restriccions a la circulació dels vehicles més antics i contaminants suscita un suport majoritari a la societat catalana. Aquest suport és especialment elevat a la ciutat de Barcelona (72% d’acord o molt d’acord) però és majoritari a tots els estrats de població, des dels pobles més petits a les ciutats més grans.
No deixar ningú enrere
L’ajuntament de Barcelona va aprovar al gener del 2023 una nova Ordenança per a la regulació de la ZBE, que s’ha establert com a model per a totes les ciutats metropolitanes que ja tenen o estan constituint les seves d’acord amb la Llei 7/2021 i el RD 1052/2022. Aquesta nova ordenança incorpora millores socials i dona més facilitats per a l’ús ocasional dels vehicles.
En concret i respecte de l’anterior regulació, s’hi afegeixen mesures per donar cobertura als sectors de població amb rendes més baixes i amplia el nombre d’autoritzacions per a l’ús ocasional dels vehicles i per als professionals amb una edat propera a la jubilació que utilitzen el vehicle per treballar.
De forma general, els vehicles sense etiqueta passen a disposar de fins a 24 autoritzacions diàries. Així mateix, es facilita la feina al sector del transport i s’amplien les categories de vehicles singulars sense distintiu ambiental de la DGT que es poden acollir a l’autorització per poder circular per la ZBE.
Finalment, també inclou les següents mesures per donar cobertura a la població més vulnerable. És a dir, poden acollir-se també a l’autorització els següents vehicles sense distintiu ambiental de la DGT:
De persones que acreditin uns ingressos econòmics anuals inferiors a 2 vegades l’indicador de renda d’efectes múltiples (IPREM) incrementat segons el nombre de membres de la unitat familiar, si escau.
Dedicats a l’exercici professional i als titulars dels quals els hi falten 5 anys per jubilar-se.
En estat de reposició, si s’acredita la compra d’un vehicle que compleix els requisits establerts fins que duri el període de lliurament del nou vehicle.
Passes següents
El Reial Decret citat de desembre del 2022, si bé reforça molt el contingut tècnic del projecte de les noves Zones de Baixes Emissions, no estableix (al meu criteri) prou indicacions concretes sobre com s’han de configurar i quins vehicles hi poden o no circular. Evidentment, això es fa per respecte a l’autonomia local, en ser els ajuntaments qui han de determinar com poden complir amb els objectius de qualitat de l’aire que s’han imposat. Ara bé, això esta generant un ampli debat sobre com han de ser les ZBEs, cosa que pot complicar la gestió de les mateixes i, sobretot, desorientar la ciutadania quan circula en vehicle d’un municipi a un altre.
Aquesta extensió de les ZBEs a tot el país serà el tema d'actualitat durant els pròxims anys. També com avançaran les restriccions qualitativament, és a dir, quan s’abordarà l’etiqueta groga. Caldrà abordar aquest segon debat, tal i com s’ha fet en la implantació de les primeres restriccions al territori metropolità, en base a una sòlida anàlisi tècnica, el màxim consens possible amb tots els usuaris afectats i sense deixar a ningú enrere. Aprofito per dir que a nivell d’AMB no hi ha cap decisió presa, tot i la constant aparició de noticies infundades sobre l’etiqueta groga.
Per acabar, cal recordar que les Zones de Baixes Emissions estan demostrant ser un instrument efectiu per a la reducció de la contaminació atmosfèrica però que, per arribar a una mobilitat més neta i més sostenible, són moltes les mesures que s’han d’emprendre de manera coordinada.
La potenciació i millora del Transport Públic, el foment de l’ús diari de la bicicleta i l’impuls de la mobilitat elèctrica mitjançant una major disposició de punts de recàrrega elèctrica accessibles, juntament amb una concepció de l’espai públic orientada més a aquesta nova mobilitat i no tan en la circulació del vehicle privat, són accions pensades amb aquesta finalitat. Al territori metropolità de Barcelona, estan recollides en el Pla Metropolità de Mobilitat Urbana PMMU.