Evolució de la Zona de Baixes Emissions Rondes de Barcelona i primers resultats
- CARLES CONILL
- Jan 22, 2024
- 7 min de lectura
Actualitzat: Jan 26, 2024
CARLES CONILL I Director de Serveis de Mobilitat Sostenible AMB
La nova Llei de canvi climĆ tic i transició energĆØtica ens situa de ple en consonĆ ncia amb les polĆtiques empreses al conjunt de la Unió Europea i farĆ realitat que totes les ciutats espanyoles de mĆ©s de 50.000 habitants i a les de mĆ©s de 20.000 habitants amb problemes de qualitat de l'aire estableixin zones de baixes emissions urbanes. La ZBE Rondes BCN, nāĆ©s el model de referĆØncia a tot lāEstat.
A lāanterior monogrĆ fic sobre Mobilitat ElĆØctrica, vaig presentar la ZBE Rondes de Barcelona, com a instrument promogut per lāAMB i els ajuntaments de Barcelona, lāHospitalet de Llobregat, Sant AdriĆ del Besòs, Esplugues i CornellĆ del Llobregat per a la millora de la qualitat de lāaire que respirem a la metròpoli de Barcelona mitjanƧant restriccions a la circulació dels vehicles mĆ©s contaminants, el que de retruc afavoreix tambĆ© lāaparició de vehicles mĆ©s nets, en particular els elĆØctrics.
A lāabril del 2023, en una sessió celebrada al ColĀ·legi Oficial dāEnginyers Industrials de Catalunya, vaig poder explicar lāevolució del projecte i els seus primers resultats. Cal dir dāentrada que mentre que al 2017 vĆ rem iniciar el projecte comptant Ćŗnicament amb la decisió i voluntat de les administracions implicades, amb posterioritat lāagenda legislativa estatal associada al Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (PRTR), ha significat un reconeixement decisiu, comenƧant per la Llei 7/2021 de canvi climĆ tic i transició energĆØtica. Aquest text legal impulsa el desplegament de ZBEs a tot lāEstat i la neutralitat climĆ tica al 2050, amb l'objectiu d'assegurar el compliment, per part d'Espanya, dels objectius de l'Acord de ParĆs, millorar la qualitat de l'aire i alhora descarbonitzar l'economia espanyola.
La nova Llei de canvi climĆ tic i transició energĆØtica ens situa de ple en consonĆ ncia amb les polĆtiques empreses al conjunt de la Unió Europea i farĆ realitat que totes les ciutats espanyoles de mĆ©s de 50.000 habitants i a les de mĆ©s de 20.000 habitants amb problemes de qualitat de l'aire estableixin zones de baixes emissions urbanes. I la ZBE Rondes BCN, nāĆ©s el model de referĆØncia a tot lāEstat.
IĀ el citat PRTR ha estat en la seva vessant econòmicaĀ el pla dāestĆmul mĆ©s ambiciós de la historia de la UE. Lāacord del Consell preveu 140 mil milions dāeuros entre transferĆØncies i crĆØdits fins a 2027. La mobilitat sostenible esdevĆ© el principal vector dāaquest pla amb una inversió prevista superior als 13 mil milions dāeuros. I mĆ©s concretament els ajuts del MITMA als ens locals per afavorir les ZBEs i la digitalització del Transport han suposat 1.500 M de subvenció, mĆ©s de 200 a lāĆ rea metropolitana de Barcelona.
En segon lloc, Ć©s important destacar que, malgrat la incidĆØncia de la pandĆØmia de la COVID-19 i les seves conseqüències sobre lāeconomia, la ZBE Rondes (que va iniciar-se l'u de gener del 2020) va completar totalment el seu desplegament a lāestiu del 2022, amb les restriccions a autobusos i vehicles pesants sense etiqueta. Cal tambĆ© fer un reconeixement a tot el sector de la logĆstica per les negociacions intenses, amb la voluntat comuna dāarribar als acords que permetessin lāanhelada millora de la qualitat de lāaire, sense deixar ningĆŗ enrere.
Per aproximar el volum de la mobilitat afectada per les actuals ZBEs metropolitanes (la ZBE Rondes, mĆ©s les dels municipis de Sant Cugat del VallĆØs i Sant Joan DespĆ) afegeixo unes dades del Registre MetropolitĆ dāExempcions i Vehicles Estrangers, instrument clau de la gestió coordinada i homogĆØnia de les restriccions al territori metropolitĆ de Barcelona:
211.000 usuaris inscrits, amb aproximadament 5.800 registres mensuals.
450 autoritzacions diĆ ries a vehicles sense etiqueta per dia laboral.
108.000 vehicles estrangers registrats.
3.000 trucades mensuals ateses.
Primers resultats
En aquest sentit, sabem que l'AlianƧa Europea de Salut PĆŗblica, en un estudi del mes d'abril del 2021, assenyala que les zones de baixes emissions són les mesures mĆ©s efectives per reduir la contaminació dels tòxics locals PM10Ā i NOx però, a mĆ©s, podem afegir uns primers resultats de la reducció dāemissions a la ZBE Rondes de Barcelona.
Un estudi recent de JosĆ© Lao, de lāempresa Barcelona Regional (BR), a travĆ©s de la informació recollida del 2020 al 2022 per les cĆ meres de gestió i control de la ZBE Rondes de Barcelona, mostra els següents resultats:
Els vehicles mĆ©s contaminants, que no disposen de distintiu ambiental de la DGT, han passat de ser del 6,5% al 2,1% dels que circulen. Aquests vehicles contaminen 35 vegades mĆ©s que un vehicle nou. Ćs significatiu (de cara a futurs reptes en el progrĆ©s de la millora de la qualitat de lāaire) el fet que, en el mateix perĆode, la presĆØncia de vehicles amb etiqueta B (groga) va disminuir un 22%.
Els factors dāemissió de contaminats dels vehicles que han estat circulant durant aquests anys han baixat un 30% pel que fa al NOx, un 11% quant als PM10 i un 36% en referĆØncia al BC (Black Carbon).
Si es contempla l'evolució des de l'any 2017, que va ser lāinici de la comunicació pĆŗblica del projecte de la ZBE Rondes, les reduccions són superiors. Els vehicles sense etiqueta van passar del 20% fins a lāactual 2,1% i la reducció del NOx va superar el 50%.
A això cal afegir un impacte positiu sobre la seguretat vial. La renovació del parc, lligada a les restriccions dels vehicles contaminants, ha fet que lāantiguitat dels vehicles que circulen sigui mĆ©s baixa que els valors mitjans de lāEstat, amb els beneficis que això comporta per a la sinistralitat. Concretament:
En els darrers 5 anys, perĆode 2017-2021, l'antiguitat del parc a Espanya ha incrementat 1,3 anys, tot passant de 12,2 a 13,5 anys.
En canvi, l'antiguitat del parc a Barcelona durant el mateix perĆode ānomĆ©s ha incrementat 6 dĆØcimes, tot passant de 10,6 a 11,2.
A més, la restricció de la circulació ha provocat que l'antiguitat mitjana dels vehicles en circulació a la ZBE hagi passat de 7,9 anys el 2017 a 6,9 anys el 2021.
Per últim, la implantació de ZBE ha evitat al voltant de 125 morts anuals, un 0,8% de la mortalitat total respecte el 2017. Recordem aquà que la preservació de la salut és el principal objectiu de totes aquestes mesures de mobilitat.
Des dāuna perspectiva social, cal afegir que en una enquesta Omnibus feta per GESOP per a lāAMB, es mostren els següents resultats:
La majoria dāenquestats estan dāacordĀ amb que la contaminació Ć©s un problema a lāĆ rea metropolitana de Barcelona.
Gairebé el 45% afirma haver canviat algun hà bit per reduir la contaminació.
El 80% es mostra dāacord en quĆØ es facin restriccions de circulació als vehicles mĆ©s contaminants (sense etiqueta ambiental).
El 70% valora positivament la mesura de les restriccions de trĆ nsit a la ZBE.
A nivell de paĆs, lāOMNIBUS CEO encarregada per la Generalitat el 2023 treu la següent conclusió:
Lāestabliment de zones de baixes emissions amb restriccions a la circulació dels vehicles mĆ©s antics i contaminants suscita un suport majoritari a la societat catalana. Aquest suport Ć©s especialment elevat a la ciutat de Barcelona (72% dāacord o molt dāacord) però Ć©s majoritari a tots els estrats de població, des dels pobles mĆ©s petits a les ciutats mĆ©s grans.
No deixar ningĆŗ enrere
Lāajuntament de Barcelona va aprovar al gener del 2023 una nova OrdenanƧa per a la regulació de la ZBE, que sāha establert com a model per a totes les ciutats metropolitanes que ja tenen o estan constituint les seves dāacord amb la Llei 7/2021 i el RD 1052/2022. Aquesta nova ordenanƧa incorpora millores socials i dona mĆ©s facilitats per a lāĆŗs ocasional dels vehicles.
En concret i respecte de lāanterior regulació, sāhi afegeixen mesures per donar cobertura als sectors de població amb rendes mĆ©s baixes i amplia el nombre dāautoritzacions per a lāĆŗs ocasional dels vehicles i per als professionals amb una edat propera a la jubilació que utilitzen el vehicle per treballar.
De forma general, els vehicles sense etiqueta passen a disposar de fins a 24 autoritzacions diĆ ries. AixĆ mateix, es facilita la feina al sector del transport i sāamplien les categories de vehicles singulars sense distintiu ambiental de la DGT que es podenĀ acollir a lāautorització per poder circular per la ZBE.
Finalment, tambĆ© inclou les següents mesures per donar cobertura a la població mĆ©s vulnerable. Ćs a dir, poden acollir-se tambĆ© a lāautorització els següents vehicles sense distintiu ambiental de la DGT:
De persones que acreditin uns ingressos econòmics anuals inferiors a 2 vegades lāindicador de renda dāefectes mĆŗltiples (IPREM) incrementat segons el nombre de membres de la unitat familiar, si escau.
Dedicats a lāexercici professional i als titulars dels quals els hi falten 5 anys per jubilar-se.
En estat de reposició, si sāacredita la compra dāun vehicle que compleix els requisits establerts fins que duri el perĆode de lliurament del nou vehicle.
Passes següents
El Reial Decret citat de desembre del 2022, si bĆ© reforƧa molt el contingut tĆØcnic del projecte de les noves Zones de Baixes Emissions, no estableix (al meu criteri) prou indicacions concretes sobre com sāhan de configurar i quins vehicles hi poden o no circular. Evidentment, això es fa per respecte a lāautonomia local, en ser els ajuntaments qui han de determinar com poden complir amb els objectius de qualitat de lāaire que sāhan imposat. Ara bĆ©, això esta generant un ampli debat sobre com han de ser les ZBEs, cosa que pot complicar la gestió de les mateixes i, sobretot, desorientar la ciutadania quan circula en vehicle dāun municipi a un altre.
Aquesta extensió de les ZBEs a tot el paĆs serĆ el tema d'actualitat durant els pròxims anys. TambĆ© com avanƧaran les restriccions qualitativament, Ć©s a dir, quan sāabordarĆ lāetiqueta groga. CaldrĆ abordar aquest segon debat, tal i com sāha fet en la implantació de les primeres restriccions al territori metropolitĆ , en base a una sòlida anĆ lisi tĆØcnica, el mĆ xim consens possible amb tots els usuaris afectats i sense deixar a ningĆŗ enrere. Aprofito per dir que a nivell dāAMB no hi ha cap decisió presa, tot i la constant aparició de noticies infundades sobre lāetiqueta groga.
Per acabar, cal recordar que les Zones de Baixes Emissions estan demostrant ser un instrument efectiu per a la reducció de la contaminació atmosfĆØrica però que, per arribar a una mobilitat mĆ©s neta i mĆ©s sostenible, són moltes les mesures que sāhan dāemprendre de manera coordinada.
La potenciació i millora del Transport PĆŗblic, el foment de lāĆŗs diari de la bicicleta i lāimpuls de la mobilitat elĆØctrica mitjanƧant una major disposició de punts de recĆ rrega elĆØctrica accessibles, juntament amb una concepció de lāespai pĆŗblic orientada mĆ©s a aquesta nova mobilitat i no tan en la circulació del vehicle privat, són accions pensades amb aquesta finalitat. Al territori metropolitĆ de Barcelona, estan recollides en el Pla MetropolitĆ de Mobilitat Urbana PMMU.





